dimarts, 12 de gener de 2010

Digues la teva sobre COS EN COMA!

Què t'ha semblat l'obra? Què és el que més t'ha agradat i què hi trobes a faltar? Quin és el teu personatge preferit? T'agradaria preguntar alguna cosa a l'autora, directora o els actors de Cos en coma? Aquest és el teu espai... NO ET TALLIS!

16 comentaris:

  1. Felicitaciones a todo el equipo; la autora, la directora, los actores y todos los que han hecho posible esta obra, que trata un tema tan serio como las relaciones de maltrato. Personalmente disfruté no sólo de la fina ironía y del humor de la obra, sino también de una historia triste y compleja, que me ha ayudado a comprender mejor lo complicado de este tipo de relaciones. Gracias.

    ResponElimina
  2. No sóc crítica de teatre, tan sols una aficionada que va fer cap a l'estrena del "Cos en coma", en cartell al Versus Teatre. En primer lloc, felicito tot l'equip pel que es veu una obra i muntatge treballats, on poques coses s'han deixat a la improvisació. Es demostra, una vegada més, que pocs mitjans són suficients, si acompanyen un text amb contingut i ritme, i uns actors amb la capacitat i força per mantenir-se a l'escenari durant tota l'obra. Em meravello que avui algú es pugui fer un forat a la cartellera barcelonina sense ser un nom consagrat... Per això, voldria oferir una rosa blava a l'autora pel seu text original, una reflexió sobre les relacions humanes que ha sabut allunyar-se dels tòpics, tocant –fins i tot amb apunts d’humor– un tema que preocupa i molt la societat actual. Una rosa blava per a la directora del muntatge, que ha aconseguit ritme i equilibri entre víctimes i culpables, en un escenari gens buit, ple d’emocions a flor de pell. I una rosa blava pels tres actors que han sabut estar a l’alçada per interpretar en la justa mesura les tristeses i alegries de tres perdedors... Molt recomanable!

    ResponElimina
  3. "Historia dura bien contada"
    Cos en coma13-01-2010

    Buena obra que aún tratando un tema duro y dificil como el machismo y la violencia, resulta divertida a ratos y siempre genial. Buen texto bien interpretado. No se puede pedir más.

    ResponElimina
  4. "Una obra dura bien hecha"
    Cos en coma13-01-2010

    Todo y ser muy dura la trama me ha gustado mucho, los actores geniales, a ella la compadeces y a él lo odias. Vale la pena verla es un historia que pasa cada día y está muy bien interpretada, tiene momentos cinicos en los que tienes que reir aunque la historia sea cruel. Animo a verla, vale la pena!!!

    ResponElimina
  5. Avui s'estrena "La cinta blanca" de Michael Haneke (quines ganes de veure-la!) i, arrel de l'estrena, he llegit al diari unes declaracions del director que m'han fet pensar en l'obra "Cos en coma", que he vist aquesta setmana. Haneke afirma que "l'art ha de fer preguntes i no avançar respostes, que sempre em semblen sospitoses". Els patrons actuals de correcció política no faciliten el camí per aconseguir-ho. Aquest muntatge se'n surt, seguint aquesta línia, en una història que ofereix una reflexió de plena actualitat: l'ús del poder en els racons més insondables de la quotidianitat. Felicitats!

    ResponElimina
  6. Ginnette Muñoz- Rocha15 de gener de 2010 a les 5:07

    Gracias a todos por los comentarios a Cos en Coma, Soy Ginnette, la directora y encargada de la puesta en escena de la obra. Si, estoy de acuerdo con quienes opinan que es una obra dura, pero la magia de la escritura de Tays mezclando la ironia y e el humor negro nos permite que podamos reflexionar mas sobre el tema, son momentos que funcionan como "respiradero".
    Ver la realidad de la complejidad de las relaciones humanas no es facil y mas aun cuando uno puede identificarse con ella en algún momento de la vida. Ese es el objetivo, el de la reflexión, el de la no respuesta evidente, el de permitir al espectador ser un agente activo quien con su propia experiencia completa la obra y no un ente pasivo a quien no se le permite pensar y todo se le da masticado.
    y Yo también tengo ganas de ver " La cinta blanca".

    Por cierto, me encanta el poder conocer vuestras opiniones! Gracias de nuevo, esto enriquece mucho nuestro trabajo! Un abrazo!

    ResponElimina
  7. Desde el personaje de Omar os puedo decir que desde ese complicado pero cotidiano sentir de las relaciones humanas, hay cosas que ni el mismo logra explicarse con respecto a su vinculo con Estela y Eduard. Desde William actor solo os puedo manifestar que cada texto y momento de la pieza es un descubrir nuevo de posibilidades que siguen y seguiran sorprendiéndome.
    Y que me encantaría mucho también ver aquella peli "La cinta blanca" y de seguir leyendo todas vuestras opiniones que contribuyen a mejorar nuestro trabajo. Muchas gracias y que hayan muchas más!

    ResponElimina
  8. Si algú m'hagués dit al 2002 que l'obra que jo havia acabat d'escriure arribaria a estrenar-se a un escenari de Barcelona, no li hagués cregut. Però COS EN COMA ha arribat al Versus i per a mi és un desig somiat durant molts anys i que finalment veig realitzat. I és cert, no és gens fàcil arribar fins aquí. Almenys per mi no ho ha estat. Per això estic molt agraïda amb el Versus Teatre, per l'oportunitat que ens han donat, i sobre tot amb el treball realitzat per la directora i els actors. La Ginnette ha fet un treball preciós de posada en escena, de rellotgeria, gens fàcil per l'estructura no convencional de l'obra. Des que vaig començar a escriure Cos en Coma, la meva intenció mai no va ser arribar a escriure una obra perfecta. I ho he aconseguit: no ho és. Fugia desesperadament de qualsevol estructura convencional de teatre, i escrivia i reescrivia la peça amb el cor, l'ànima, l'estómac i el sexe. Tota la meva necessitat era posar per escrit idees, sentiments, intuïcions i paraules, algunes d'elles recollides de algun contenidor... històries abocades i que arribaven a mi sense voler. Paraules transformades amb veu pels actors, que fan un treball meravellós, construït des de la il·lusió, amb un profund respecte pel text, la qual cosa agraeixo moltíssim i, amb una humilitat que poques vegades m'he trobat dalt d'un escenari.
    I ara, el fet de poder llegir els vostres comentaris, també em reconforta i em fa feliç. Sé que no es gens senzill posar paraules als aplaudiments que fem al final d'un espectacle. Però és molt gratificant per a tot l'equip de l'Arcàngel Teatre poder-les llegir, ja que ens dóna la possibilitat de donar-li matisos a aquella expressió.
    De tot cor, gràcies a tots, també els amics, per fer possible COS EN COMA.
    Una abraçada!
    Tays

    ResponElimina
  9. "Tragedia psicológica sobre el maltrato con toques de humor"
    Cos en coma14-01-2010

    El teatro (el local) es un encanto. La actriz tiene para mi gusto demasiado carácter para un personaje que se deja maltratar, aunque dudo en esto: ¿las mujeres maltratadas tienen poco carácter en general?

    ResponElimina
  10. Una obra que posa en el escenari moltes situacions que es viuen avui dia, sobre el maltractament psicològic. Bon treball d'els actors.

    ResponElimina
  11. Fantástica. Un buen texto, una buena interpretación por parte de los tres actores, una escenografia y una iluminación sencillas pero muy adecuadas. Amena a pesar de la dureza del tema. Una propuesta muy recomendable.

    ResponElimina
  12. Muy buena, dinámica, divertida, profunda, reflexiva. Con mucha fuerza y carácter. Una escenografía muy bien resuelta. Totalmente recomendable. FELICIDADES A TODA LA COMPAÑÍA.

    ResponElimina
  13. "La obra muy buena y el precio también"

    La obra nos gustó mucho tanto a mi como a mis acompañantes. Los actores hacen un muy buen trabajo. Teatre iondependiente y muy íntimo a muy buen precio, ¿qué más se puede pedir?

    ResponElimina
  14. EM va encantar, feia temps que no veia una obra tan bona i ben interpretada.

    ResponElimina
  15. Això de tenir actors a la família et fa fer bestieses, com anar a veure una obra més d’una vegada. Imaginem repetir concerts, pelis, museus... però mai no pensem a repetir teatre. Amb "Cos en coma" ho he fet i m’agradaria compartir algunes impressions. Els perdedors, els personatges, em van semblar igual de perduts que el primer dia, malgrat que llavors desconeixia el desenllaç. Els actors han crescut amb les setmanes i la seva bipolaritat s’ha fet més rica en la interpretació: l’Estela guanya matisos expressius, com a dona enamorada i maltractada a la vegada, l’Eduard ha sabut convèncer-nos millor que a un malparit no el salva el seu encant i l’Omar ha fet més espontànies les seves ganes d’aprofitar el moment. Felicitats a tots altra vegada i molta sort en els vostres projectes futurs.

    ResponElimina
  16. Felicitats per aquest treball! Jo casi no hi vaig al teatre, pero aquest m'ha encantat!

    ResponElimina